Fer una presentació amb èxit

Fer una presentació amb èxit, davant d’una audiència que ens mira, ens escolta i ens “jutja o avalúa” és possible. No dic pas que sigui la cosa més fàcil i senzilla del món, però tampoc no és res extremadament difícil ni, encara menys, una missió impossible.

A Comunica! un dels objectius principals del mètode de treball consisteix en conèixer quins elements es posen en funcionament sempre, absolutament sempre, quan comuniquem qualsevol cosa. Què és allò que succeeix al nostre cervell quan, en una situació quotidiana, transmetem informació a un o varis interlocutors: És a dir, quines eines fa servir la nostra màquina central per dir o explicar un fet, una acció o un esdeveniment. Si som capaços d’identificar aquests processos inconscients, de sobte i quasi màgicament, se’ns obrirà una finestra enorme de possibilitats perquè esbrinarem fins a quin punt podem tenir el control sobre com ens comuniquem, quines eines fem servir i amb quin objectiu les volem fer servir.

Sabies, per exemple, que tot el que diem és sempre la resposta a una autopregunta prèvia? I sabies que tot el que comuniquem és sempre fruit d’una emoció? Aquests 2 factors són pilars fonamentals per entendre què és comunicar i, a partir d’aquí… tota la resta. Un altre dia dedicaré un article a aquestes dues característiques fonamentals, perquè és tan interessant i extraordinari que bé mereixen un capítol exclusiu.

Ara permeteu-me que a continuació us presenti dos exemples d’èxit amb persones, cada una molt diferent entre sí, que han passat per Comunica! en els últims mesos:

Dos casos d’èxit

 

Beth Pujol

Una de les persones més joves que han passat per Comunica!. Amb 18 anys, la Beth era finalista delPremi UB-Ferran Adrià que convoca, des de l’any 2009, la Universitat de Barcelona per treballs de recerca de Batxillerat que tractin aspectes relacionats amb la nutrició i l’àmbit alimentari en general. La final era el dia 12 de juliol i em va contactar amb el mes ja començat… no teníem ni deu dies per preparar-ho! Afortunadament, la Beth ja havia fet la presentació un piló de vegades en eliminatòries prèvies, tenía molt clar el guió i vam poder centrar-nos (intensivament pel poquíssim temps disponible) en el com. Vam dedicar molta feina a la vocalització, al ritme “No corris tant, Beth!!”, i al llenguatge gestual. Finalment va arribar el dia i el seu treball titulat Yummy, el sentit dels aliments va quedar en una magnífica quarta posició (de 63 aspirants) on, una vegada més, tant el jurat com el públic assistent van destacar la qualitat de la seva posada en escena.

Aniol Esteban

Aquest estudiant d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona (UB) va venir per primera vegada a Comunica! en plena primavera passada. Degut als seus estudis, cada vegada amb més freqüència havia de sortir a l’escenari i “passar el calvari” de parlar davant de companys i professors. Degut a causes vàries, l’Aniol no es sentia gens còmode fent-ho i això repercutia en el resultat final. A més, a finals de juny hauria de fer la defensa oral del seu treball de final de grau i volia, no només no passar-ho malament sino fins i tot, si era possible, gaudir l’experiència. Certament, ens va caldre treballar molt, amb paciència i tenàcitat però l’Aniol, que és una persona molt intel·ligent, de mica en mica va començar a identificar les eines comunicatives que tenia a l’abast, va atrevir-se a fer-les servir i això li va donar la confiança necessària per arribar al dia D amb totes les garanties. El seu treball, titulat La poesia amorosa de Miquel Àngel, va obtenir una qualificació d’aquelles que imprimeixen a la cara un somriure permanent, va quedar molt satisfet de les sensacions que va tenir durant la defensa del treball i em va comentar que van ser vàries les persones que el van felicitar destacant lo segur, convincent i tranquil que se’l veia. Jo també et felicito Aniol!

César Rojas | Comunica! 2016